Accès a la Home


Un poblat fortificat ilerget
Cases, places i carrers
Muralles, fossat i pedres clavades
Guerrers, agricultors i ramaders
La vida i la mort
Aristocràcia, poder i territori
Una finestra oberta al passat
Una finestra oberta al passat

Un projecte científic interdisciplinar
L'excavació exhaustiva del poblat, el coneixement del territori i una recerca interdisciplinària són les bases per a fer dels Vilars una finestra oberta al passat.

El Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida és un dels millors equipats de Catalunya per a la restauració de materials arqueològics


L'arqueologia del passat es construeix amb l'arqueologia del futur. L'equip constituït al voltant del projecte dels Vilars ha estat i és capdavanter a Catalunya i a Espanya en l'aplicació de les disciplines més innovadores i les técniques d'anàlisi més recents. La incorporació a l'equip d'investigació dels diferents especialistes permet orientar i obrir la recerca a aspectes inimaginables tan sols fa uns anys. Estudis zoològics (macro i microfauna, ictiofauna, avifauna, entofauna, malacofauna, conquiliologia), botànics (palinologia, carpologia, fitòlits, antracologia), geològics (geomorfologia, edafologia, petrografia), antropològics (determinació de sexe i edat, paleopatologies, ADN), tafonòmics, anàlisis aplicades als elements mobles (ceramologia, traceologia, arqueometal.lúrgia) i constructius (analítica aplicada a la identificació de components en els materials) i sistemes de datació absoluta (C14 i AMS) ens permeten abordar la reconstrucció de les formes de vida d'una comunitat dels segles VIII al IV a. de la n. e., en condicions de respondre a tantes preguntes com qualsevol historiador o antropòleg d'èpoques molt més recents.


Una peça clau per al coneixement del món ibèric
Els Vilars d'Arbeca constitueix una peça decisiva per a la comprensió en clau de continuïtat del procés històric que va desembocar en el món ilergeta.

Aula Multimèdia del Departament d’Enginyeria Informàtica de la UdL

La progressiva complexitat social de les comunitats de la plana occidental catalana i de la vall del Segre va ser conseqüència de l'apropiació desigual dels excedents produïts pel desenvolupament d'una economia agrícola basada en el cultiu cerealístic extensiu. També explica la seva originalitat respecte a les poblacions costaneres, els seus propis patrons d'ocupació i explotació del territori, les característiques dels seus assentaments i, en particular, l'aparició i desenvolupament de l'arquitectura de pedra i els primers plantejaments urbanístics durant la segona meitat del segon mil.lenni. La construcció de la fortalesa arbequina, gairebé dos-cents anys abans de l'arribada dels grecs a les costes empordaneses i de la fundació d'Emporion, mostra espectacularment el grau de desenvolupament socioeconòmic i polític assolit per les comunitats occidentals preibèriques.


La decisió de construir i fortificar l'assentament en la plana il.lustra particularment un aspecte d'aquest procés general: la voluntat d'explotar sistemàticament els territoris aptes per a l'agricultura, com ara l'Urgell, les valls laterals del Segre o els Monegros, fenomen que es produí paral.lelament a la concentració del poblament en les zones més favorables a les noves estratègies econòmiques, en detriment d'altres de relleu més accidentat com les terres garriguenques.

La progressiva complexitat social de les comunitats de la plana occidental catalana i de la vall del Segre va ser conseqüència de l’apropiació desigual dels excedents produïts pel desenvolupament d’una economia agrícola basada en el cultiu cerealístic extensiu.

L'ocupació continuada del poblat fortificat durant més de quatre-cents anys el converteix en un lloc privilegiat per a observar i conèixer les transformacions i els canvis experimentats per la població en les seves condicions de vida, les innovacions tecnològiques, els costums i les creences. En particular, referint-nos a la iberització i als temps antics del món iberoilerget, els Vilars constitueix un jaciment clau i és l'únic a Catalunya en curs d'excavació on aquesta etapa, el segle VI, pot ésser estudiada sistemàticament. Segles més tard, a la segona meitat del segle III a. de la n. e., de resultes d'aquest procés, els ilergets apareixen com el poble preromà més singular i poderós de tot el nord-est de la Península Ibèrica. En aquells moments, Roma i Cartago, amb les armes a la mà, s'apressaven a dirimir la sort de la Mediterrània.

Difusió europea i peninsular dels
"chevaux-de-frise"
Però aquesta és ja una altra història... La pròpia runa i l'oblit cobrien des feia molts anys la vella fortalesa abandonada i la població ibèrica residia en altres poblats com Tossal del Seba, Castell d'Arbeca, La Pleta o El Trull.



Amunt