Accès a la Home


Un poblat fortificat ilerget
Cases, places i carrers
Muralles, fossat i pedres clavades
Guerrers, agricultors i ramaders
La vida i la mort
Aristocràcia, poder i territori
Una finestra oberta al passat

La vida i la mort

"No sou pedra ni fusta sinó homes..." escridassa Marc Antoni al poble en el mercat (W. Shakespeare, Juli Cèsar). L'arqueòleg hauria de fer el mateix retret a les restes que exhuma i tenir sempre present que no desenterra coses sinó homes i dones, èssers vius que destinen bona part de l'existència a les tasques productives, però que són quelcom més que estòmacs amb potes.

Enterrament en fossa de tres nounats en relació amb els nivells fundacionals del recinte fortificat

La lectura social de les restes arqueològiques ens permet entreveure persones sexuades i classades, és a dir, reconstruir una realitat quotidiana en què les feines i activitats assumides ho eren d'acord amb el gènere i la posició social. En la societat ilergeta l'espai de l'home era l'exterior, el cel obert i les activitats pròpies, la milícia, l'agricultura, la ramaderia i la cacera; també eren masculines les activitats comercials i, en general, totes aquelles que tenien lloc fora de casa i exigien una determinada especialització, com la producció metal.lúrgica o de terrissa, tret de la producció tèxtil.

Com és normal a totes les cultures d'arada, la dona tenia un paper poc important en l'agricultura, però la vida fonamentalment camperola atribuïa a la dona ilergeta responsabilitats més àmplies i treballs a l'aire lliure, de manera que col.laborava ocasionalment en feines agrícoles, com ara el conreu dels horts, i es feia càrrec de tasques com tenir cura dels animals domèstics, la recollecció i la provisió d'aigua i de llenya. L'àmbit domèstic era el regne femení. A més de la maternitat, sobre les dones ilergetes descansaven totes les feines que tenien lloc a la casa: la mòlta, la fabricació de farines, pans i galetes, la cuina, filar i teixir, cuidar la roba, el manteniment de la casa, l'elaboració manual de la terrissa de cuina i un llarg etcètera de feines quotidianes.

Tenalla decorada amb cordons impresos que aparegué dipositada en una fossa sota d’una llar en relació amb algun tipus de ritus fundacional. Vilars 0

L'excavació integral, minuciosa i rigorosa d'un assentament com els Vilars ens haurà de permetre recollir informació sobre qualsevol aspecte de la vida de la comunitat que el va habitar, sense limitar-nos -com intentem demostrar- als aspectes productius i reproductius del sistema. Les qüestions no materials de la cultura, el món simbòlic i les creences, igualment imbricades en la vida quotidiana i reflectides directament o indirectament en les restes materials, també són a l'abast de l'arqueòleg entestat en la seva reconstrucció. Vegem-ne, breument, dos exemples.

El primer, se centra en els menuts, un grup social que rarament apareix com a protagonista en els escrits d'arqueologia. Doncs bé, només quatre paraules referides a dos fets de molt diferent significat, el comportament dels adults davant de la mort dels nounats o perinatals i el joc en la infància. Entre els íbers existia una tradició ancestral, compartida per molts altres pobles, entre ells grecs i romans, i conservada en determinades àrees fins al segle XX, que consistia a enterrar les criatures que morien abans de néixer, durant el part o poc temp després, sota del terra de les cases pròpies. Aquests éssers no havien passat les cerimònies d'afiliació ni superat els rituals socioreligiosos de reconeixement com a adults, per això no eren incinerats i tenien prohibit l'accés a les necrópolis i al món dels morts.

Fíbules anulars de bronze, dites hispàniques, utilitzades pels habitants dels Vilars per a subjectar els vestits durant el segle IVa.de la n.e.

D'aquesta manera se les posava sota la tutela de les divinitats domèstiques i transcendits al rang d'aquestes exercien una acció protectora sobre els ocupants i les activitats que tenien lloc a l'àmbit on eren enterrades. Els habitants dels Vilars també tenien aquest costum. A la casa de la fase inicial on hem explicat que es treballava el ferro, es van enterrar tres nounats en una mateixa fossa, com si descansessin encongits i de costat, parcialment l'un sobre l'altre i, anys abans, en una altra fossa havia estat inhumat un bebè de poc més de deu mesos. L'estudi en curs de l'ADN (Ácid Desoxirribonuclèic que transporta les instruccions hereditàries per a formar un cos i fer-lo funcionar) ens dirà si eren o no nats d'un mateix part i ens permetrà conèixer-ne el sexe o saber si estaven emparentats els primers amb el segon. En un altre cas, la tortera que acompanyava el nadó ens suggereix que es tractava d'una nena, ja que la rodeta que al capdavall del fus l'ajuda a tòrcer el fil té un valor emblemàtic per ser la filatura una activitat femenina. Hem avançat en el coneixement formal d'aquest costum, fins i tot de les seves implicacions ideològiques, però no sabem en quina mesura reflecteix la mortalitat infantil o si correspon a un mecanisme de control demogràfic i, en aquest cas, si afectava per igual a ambdós sexes.

Petit vas decorat amb la tècnica de l’acanalat dipositat com a ofrena a l’interior de la tenalla abans esmentada

Especialment significativa és l’ofrena d’un gran vas, que conté, en l’interior, un altre de petit, enterrat al terra abans de construir una de les cases dels Vilars 0 just al lloc on després s’havia de construir la llar central.


Per aquells que superaven els riscos de l'arribada al món, els anys d'una infantesa curta transcorrien entre les joguines i l'aprenentatge. Els joguets, òbviament, eren molt més simples i menys abundants que en l'actualitat, però no tenim cap dubte sobre la seva existència perquè no és gens estrany trobar en les cases ibèriques figuretes de terracuita, boles de fang decorades, un seguit de nanses enfilades en un cordill, fitxes circulars retallades sobre bocins de terrissa o un grupet d'astràgals per a jugar al joc de l'osset o de la taba. Aquest darrer joc, practicat per la xicalla de Margalef (Torregrossa) a final del segle III a. de la n.e., ha perdurat en algunes de les seves múltiples variants d'habilitat o d'atzar pràcticament fins als nostres dies.

El segon exemple fa referència a l'aparició sota dels paviments dels habitatges i algunes vegades incorporades a un mur mentre es construïa, de restes òssies d'algun animal, preferentment cabres i ovelles. Aquesta pràctica respon al costum de fer ofrenes i sacrificis fundacionals destinats a posar l'habitatge o construcció sota la protecció de les divinitats. Especialment significativa és l'ofrena d'un gran vas, que conté, en l'interior, un altre de petit, enterrat al terra abans de construir una de les cases dels Vilars 0 just al lloc on després s'havia de construir la llar central.



Amunt